Manuel Busquets George

Aquesta imatge de Manuel Busquets la vaig fotografiar amb la meva càmera diumenge passat a casa de la Maria Sesto, vídua de Jordi Busquets, a Canet de Mar. La vinculació dels germans Busquets amb la premsa és molt més primerenca del que em pensava. Si bé l'any 1923 va comprar el grup de diaris de la Sociedad Editora de España (Heraldo de Madrid, El Liberal de Madrid, El Liberal de Sevilla, El Defensor de Granada i La Moda Práctica)vint anys abans, el 1903, havia entrat en l'accionariat del diari "El Diluvio" de Barcelona, propietat del seu cunyat, Manuel de Lasarte y Rodríguez Cardizo.
Desconec encara quan va entrar en relació amb l'Standard Oil, però és segur que la compra de la Sociedad Editora de España (a la que ell va canviar el cognom per Universal) va ser resultat d'un deute de l'editor amb l'empresa Hermanos Busquets que, entre altres coses, comercialitzava tinta. El patriarca de la SEE, Miguel Moya, havia mort feia poc i als hereus els apretaven els deutes d'un trust de diaris que havia anat perdent el favor del públic.
Per dissenyar jurídicament la compra van acudir al seu advocat de referència, Amadeu Hurtado. Aquest era un professional de molt prestigi, que va ser degà del col.legi d'advocats de Barcelona. Més tard va ser diputat d'ERC a Madrid i assessor legal del govern de Catalunya en un tema tan delicat com el recurs d'inconstitucionalitat de la llei de contractes de 1934, un desencontre de Catalunya amb el Madrid del moment que menaria als fets del 6 d'octubre.
La col.laboració dels Busquets amb Hurtado no va durar gaire. L'advocat va escriure a les seves memòries que Manuel Busquets es va mostrar gelós del seu paper en la inspiració de moltes decisions editorials i va acabar demanant-li que marxés. Això, però, no va imperdir que Hurtado seguís com assessor legal dels Busquets i va participar en les gestions jurídiques per resistir-se a la nacionalització de l'Standard Oil que es va convertir, el 1927 sota el govern de Primo de Rivera, en la Campsa, el monopoli públic del petroli que va existir fins el 1986.
La fotografia d'Amadeu Hurtado prové de la portada del dietari "Abans del sis d'octubre" publicat per Quaderns Crema l'any 2008. Un dels pocs textos que es van recuperar després de la guerra civil, ja que el senyor Hurtado era a París quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona. Els seus nets, Víctor Hurtado i Amadeu Cuito, van darrere els papers que hi ha a l'arxiu de Salamanca i que tot just ara s'estan inventariant. Després de l'estiu en sabrem més coses.

Manuel Fontdevila

Va ser el director que els germans Busquets van nomenar a l'Heraldo de Madrid l'any 1927. Era tot un professional format a Barcelona, a les redaccions del Papitu i La Publicidad. La seva ploma esmolada no en tenia prou amb el periodisme i havia cultivat l'humor amb obres de teatre musicals als locals del paral.lel de Barcelona.
Les seves conviccions polítiques eren clarament democràtiques. A La Publicidad va mantenir un clar suport als aliats durant la I Guerra Mundial, en contraposició a la germanofília dels conservadors catalans. A la direcció de l'Heraldo es va destacar en la seva crítica a la dictadura de Primo de Rivera i va fer campanya a favor de la República. Tant s'el va arribar a identificar amb aquesta idea que el dia que es va proclamar -14 d'abril del 1931- als carrers de Madrid hi havia qui cridava "Viva la República" i qui deia "Viva Fontdevila".
Aquells anys van ser de gran creixement de circulació del diari, va arribar a fregar del líder conservador i monàrquic, l'ABC. Va redissenyar el diari i va construir una redacció de gent competent, com l'andalús manuel Chaves Nogales, que va fer de cap de redacció i va deixar reportatges memorables, entre els quals la sèrie de la volta a Europa en avió. César González Ruano també va treballar en aquesta redacció i va agafar-hi nom suficient per saltar a l'ABC i a la crítica de la República.
Fontdevila va arribar a ser tan emblemàtic que l'exèrcit de Franco va afusellar el seu fill només pel fet de ser-ho, a Màlaga el 1937. Fontdevila era a París en aquell moment i va patir un trasbals arran del crim. De França a l'Argentina, on va dirigir El Sol i Crítica, mentre publicava també a la revista Catalunya. Allà va morir el 1957 enyorant el seu Granollers nadiu.

Cursa ciclista

Avui que ha passat el Tour de França per Barcelona és un bon dia per publicar aquest cartell. Forma part de la documentació que hi ha a l'arxiu de Salamanca propietat de la Sociedad Editora Universal dels germans Busquets. De fet està editat en un CD del Ministeri de Cultura que duu el títol "Carteles del archivo de la guerra civil española".
La cursa ciclista Barcelona Madrid és una iniciativa més en la política de l'Heraldo de Madrid de tendir ponts entre Catalunya i Espanya. L'any 1932 es discutia a les Corts espanyoles l'estatut d'autonomia que els catalans havien aprovat en referèndum. Hi va haver una gran convulsió política a propòsit de l'estatut català, que va desfermar el rebuig de l'espanyolisme del moment.
En aquest context, l'Heraldo i el Liberal, els dos diaris dels germans Busquets a Madrid, eren gairebé els únics que defensaven el punt de vista dels catalans a la capital. Una actitud constructiva, amb voluntat pedagògica, que va acabar per la força de les armes amb la incautació de tots els béns de la societat.