diumenge, 25 d’octubre del 2009

La rotativa empresonada

Àngels Busquets George es va casar amb Manuel de Lasarte Aran, membre d'una familia d'arrelada tradició editora. El seu diari era "El Diluvio" i es publicava des del 1879 ininterrompudament a la ciutat de Barcelona. Aquest era un diari que pretenia fer arribar la lectura a sectors de la població que no en tenien l'hàbit i es caracteritzava pel seu esperit crític i rebel, que políticament defensava la república i el federalisme.
La portada del 25 de juliol del 36 és prou explícita sobre la posició del diari fins el 25 de gener del 39, el dia de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El diari va ser incautat i Manuel de Lasarte el van empresonar a la Model, on va morir tres mesos després.
Àngels Busquets i els seus fills van emprendre la seva particular croada pel retorn de les propietats incautades, l'edifici de Consell de Cent 345, la rotativa que imprimia el diari i la resta de materials d'oficina amb què treballaven els periodistes.
Va ser un llarg calvari jurídic en què van tenir algun petit èxit amb la justícia ordinària, però que va ser aplastat per la jurisdicció militar amb arguments de força, basant-se en un decret del 38 en què es justificava la incautació de tota la premsa que hagués fet oposició al "alzamiento nacional".
Carlos Sampelayo, antic redactor de l'Heraldo, explicava tots aquests fets en un article de l'any 1976 ara recuperat gràcies a sant Google. La guinda del seu text és que la rotativa del Diluvio va anar a parar a la presó d'Alcalá de Henares, on s'imprimia el setmanari "Redención". Quina millor prova que la premsa va patir la repressió franquista!

dimecres, 7 d’octubre del 2009

El Banc d'Espanya i l'Heraldo

La Sociedad Editora Universal era propietària d'un gran edifici al carrer Marqués de Cubas de Madrid, on hi havia les redaccions d'Heraldo de Madrid i el Liberal, a més de la rotativa i les oficines administratives de l'empresa. La propietat de l'immoble va quedar en mans de SEU després de la incautació del govern franquista de la maquinària i l'ús de l'immoble. Però també van quedar per l'empresa els deutes contrets amb els creditors, que va haver de pagar sense tenir activitat pròpia. Aquesta maniobra d'asfíxia econòmica va conduir a la venda forçada de l'immoble al Banc d'Espanya el 1949 per 4 milions de pessetes, una quantitat irrisòria per un edifici d'aquest tipus en aquest emplaçament.
El Banc d'Espanya va fer servir el solar, anys després, per fer una ampliació de la seva seu principal enderrocant l'edifici històric de l'Heraldo de Madrid.
Tot plegat ho vaig saber ahir, que era a Madrid per feina i em vaig acostar a Marqués de Cubas per si veia la seu del diari i em vaig trobar amb la mola de granit del Banc d'Espanya. Un edifici pesant i aparatós, perfecta metàfora de la seva història.

divendres, 2 d’octubre del 2009

L'espoli de la Societat Editora Universal, al Congrés de Diputats

Els cinc germans Busquets estarien contents de saber que els seus descendents han persistit en la defensa dels seus drets durant els 70 anys que ens separen de la guerra civil i que han aconseguit portar la seva reivindicació al Congrés de Diputats.
Dimarts 29 de setembre, la mesa del Congrés va admetre una proposició no de llei de CiU amb la qual "s'impulsa la restitució o compensació als que van ser perjudicats per la incautació de béns i drets vinculats als mitjans de comunicació, en aplicació de la normativa franquista."
La proposició preveu fer un cens de les societats afectades en un termini de sis mesos. El cas de la Sociedad Editora Universal, propietària de l'Heraldo de Madrid, El Liberal de Madrid, El Liberal de Sevilla, El Defensor de Granada i el setmanari La Moda práctica és el més rellevant i voluminós, però n'hi ha d'altres.
Un cop presentada la proposició, ara es tracta que la resta de grups parlamentaris la comparteixin i que l'opinió pública també es sensibilitzi sobre aquest injustícia històrica.