Lorca i el Defensor de Granada

Demà comencen les tasques d'excavació de la fossa on es creu que hi ha les restes de Federico Garcia Lorca, a Granada. Va ser afusellat per les tropes franquistes juntament amb un mestre, dos "banderilleros" i un inspector d'hisenda. Federico tenia una especial relació amb el director del Defensor de Granada, Constantino Ruiz Carnero, que va donar la noticia de la fatal visita del poeta a la ciutat poc abans de la sublevació dels militars feixistes. La repressió a Andalusia els primers temps de la guerra va ser sagnant i el cas de Granada i Lorca és el més conegut. Però també va afectar al Defensor, propietat de la Sociedad Editora Universal dels germans Busquets, i el seu personal. Constancio, que era el pseudònim del director, va ser detingut uns dies després que matessin Lorca i igualment afusellat. També està documentat l'assassinat del tipògraf del diari, Antonio Ruiz Blanco, després d'una penosa fugida del seu barri del Albaicín.
El diari es trobava al carrer de San Matías, en un punt que avui s'ha transformat en plaça. Un nebot de Constantino va poder explicar el seu testimoni de primera mà al periodista granadí Paco Vigueras d'aquesta manera: «Los domingos me llevaba a la redacción. Constantino iba a ver el correo y a controlar los teletipos que estaban toda la mañana cantando. Me enseñaba las máquinas. Conocí el despacho en el que trabajaba, que tenía un balcón con reja de hierro forjado en la esquina del edificio. Vi cómo imprimían el periódico con una máquina Minerva y otras llamadas planas. Las máquinas y los chibaletes para componer estaban en un patio cuadrado, con columnas, en una galería que le rodeaba. En la primera planta estaban los teletipos, los teléfonos y su despacho. En una de esas visitas -me decía- conocí al fundador de 'El Defensor de Granada', Luis Seco de Lucena, que era un hombre de gran humanidad».
El record del diari a la ciutat és viu, com demostra la col.lecció de llibres que edita Caja Granada amb el títol de Defensor de Granada. Un nom que també ha inspirat una iniciativa a internet de la que es pot veure una primerenca web de caire cultural que pretén reivindicar el patrimoni històric de la ciutat enllaçant amb la tradició republicana i liberal del diari dels germans Busquets.