dijous, 26 de novembre del 2009

Trileros al Congrés de Diputats

Els trenta minuts de debat parlamentari que va consumir el tema de la premsa republicana al Congrés de Diputats ahir a la tarda van donar ocasió a diversos jocs de mans que ara em reca de comentar.
Jorge Fernández Díaz va fer de portaveu del grup popular i en un punt de l'ordre del dia anterior sobre els símbols del franquisme es va referir a la llei de memòria històrica. Va recordar la seva oposició al conjunt de la llei però va recordar que el PP havia votat a favor dels articles 5 a 9 perquè atorgaven drets a les persones perjudicades pel trauma de la Guerra Civil. Va emfatitzar aquí Fernández Díaz que el seu grup estava a favor de reconèixer drets als ciutadans en el marc d'una situació de possible greuge comparatiu amb els partits polítics i sindicats, que van obtenir les seves indemnitzacions anys enrere.
Quan va arribar el moment de pronunciar-se sobre la reparació als propietaris de diaris republicans, Fernández Díaz va canviar l'argumentari. Aleshores era qüestió de garantir la seguretat jurídica. No es poden mantenir obertes permanentment les portes a sol.licituds d'aquest tipus. Aquest és el resultat d'aprovar la llei de la memòria històrica, segons va dir.
L'altre mag de la tarda va ser el diputat socialista Daniel Fernández que, com deiem ahir, va argumentar la presència dels partits polítics i els sindicats al títol preliminar de la Constitució per justificar que aquests hagin cobrat i els ciutadans i empreses incautades per Franco no ho hagin aconseguit.
He mirat el títol preliminar i, efectivament, en els articles 6 i 7 es parla del paper fonamental de partits i sindicats. Ara bé, en el preàmbul, que va abans, es diu: "La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la
seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su
soberanía, proclama su voluntad de..." Se suposa que els integrants de la Nación española són els seus ciutadans, oi? (We, the people...) Doncs, ho sento, senyor Fernández, estem davant de vostès.
En Jordi Xuclà, de CiU, va arribar bufant a la Comissió i va intervenir amb veu entretallada els primers instants. Va exposar el cas amb alguns errors, com ara atribuir a la Sociedad Editora Universal la propietat de La Voz i El Sol. A l'hora de les votacions, quan li vaig manifestar l'interés pel resultat, es va moure per aconseguir el vot dels canaris i el grup d'esquerra. A pesar del penós resultat, va dir que, en funció del tractament dels diaris l'endemà es podrien estudiar altres moviments. Esclar, publicitat pel grup a un cost zero en una iniciativa sense futur.
Òbviament, en el fons res d'això importa, a la política real que es juga a les institucions compten molt els números i els noms dels que sortiran afavorits per les decisions. Ja ho donaven a entendre les riallades que en els minuts previs al debat intercanviaven alguns diputats esmentant la proposició sobre l'Heraldo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada