diumenge, 29 de novembre de 2009

Un diari de Madrid que escoltava els catalans

Aquesta setmana hi ha hagut un terratrèmol amb l'editorial conjunt dels 12 diaris catalans en defensa de l'Estatut i la reacció de la premsa de Madrid. També ha estat la setmana de la negativa a compensar la familia Busquets per la incautació dels seus diaris que va fer Franco.
És interessant recordar el paper de l'Heraldo de Madrid en un moment històric molt semblant al que ara vivim.
El 1934, el Tribunal de Garanties Constitucionals va analitzar la Llei de Contractes que havia aprovat el govern de Catalunya amb la hipòtesi que atorgava al govern català competències que no li eren pròpies segons l'ordenament jurídic vigent. La història i el final és conegut, el govern català suspès i el president Companys a la presó.
Però el que vull destacar és l'article que va publicar l'Heraldo l'1 de juny del 1934 arran de la intervenció de l'advocat de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties per defensar la Llei de Contractes. L'article reprodueix els arguments d'Hurtado i li regala -innecessàriament- adjectius elogiosos. Quina diferència respecte a la perdigonada de la premsa de Madrid d'aquets dies passats! L'Heraldo era el segon diari de la capital espanyola en circulació, molt llegit per gent modesta i de tarannà republicà.
L'advocat de la Generalitat era Amadeu Hurtado, sí el mateix que va participar en l'operació dels Busquets comprant la Sociedad Editora Universal el 1922 i que li va voler donar un caire polític d'acostament de Catalunya i Madrid. El 1934, Hurtado ja havia deixat la Sociedad Editora Universal, pero conservava molt bona relació amb els Busquets. D'aquí els elogis excessius.
En el dietari que va escriure aquelles setmanes i que ha publicat Quaderns Crema, Hurtado explica com va aconsellar Companys fer alguns canvis a la llei per salvar la situació i com aquest es va negar obrint pas a l'enfrontament que coneixem.
Espero que l'actual escac entre Catalunya i el Tribunal Constitucional es resolgui molt millor que fa setanta anys. Però que bé hauria anat que hi hagués un Amadeu Hurtado i un Heraldo de Madrid en mans catalanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada