Els Busquets monàrquics!

Havia vist fa mesos el títol Royal afegit a la resta de publicacions de la Sociedad Editora Universal. Va ser en un full imprès de la societat i no en tenia més noticia. Fa poques setmanes, entre els documents d'Andorra vaig llegir l'escrit de defensa de Manuel Busquets davant el tribunal de responsabilitats polítiques i vaig trobar una referència definitiva. És un text patètic, en el que l'advocat desmarca Manuel i Joan Busquets de la línia editorial seguida per l'Heraldo i la resta de diaris atribuint-la exclusivament als seus directors. En canvi, afirma, la societat va publicar una revista com Royal, que feia festes al rei, la monarquia i l'aristocràcia just quan estaven més en qüestió per bona part de la societat i pels diaris del grup.
Esclar que no ens hem d'escandalitzar gaire, aquesta és una pràctica comuna a moltes cases editorials. Tenen publicacions de diversos tipus i tendències i així busquen mantenir un cert equilibri per tenir arguments per tots i seguir fent negocis. Ara mateix, el grup Planeta té la majoria de les accions de dos diaris tan oposats com La Razón i Avui.
En tot cas, de Royal només s'en conserven tres exemplars a l'hemeroteca de l'arxiu municipal de Barcelona, a la casa de l'Ardiaca. Són dels anys 1929 i 1930 i contenen informacions sobre activitats socials de l'aristocràcia i la classe més benestant, moda i anuncis de béns i serveis de luxe, com ara automòbils. No hi faltava sempre un anunci del lubrificant Aiglon de la casa Busquets ni tampoc algun article sobre la ciutat de Barcelona.

Arbre genealògic

Feia temps que parlàvem de la necessitat de fer un arbre genealògic i ara he trobat l'eina perfecta al web www.geneanet.org. És una aplicació senzilla de fer anar en la que es poden afegir branques en totes direccions des de la mateixa web. Per consultar el que hi ha només cal anar a la pàgina principal i cercar els cognoms que interessin. En el cas dels Busquets George es poden veure les entrades que jo hi he fet i a més les que ha fet en Josep Ainaud de Lasarte, que és descendent dels Lasarte, copropietaris del Diluvio amb els Busquets.
Òbviament hi falta molta informació de les moltes branques de la familia Busquets i us convido a afegir noms i dates de naixement i mort, professions i altres detalls. Només cal que m'ho digueu i us puc donar d'alta en el meu compte com amics per manipular el mateix arbre. Si ho preferiu, també em podeu donar a mi la informació que vulgueu publicar i jo mateix la posaré.

Sorpreses andorranes

Ahir vaig fer una visita ràpida a la Maria Sesto, a Andorra, per fotografiar tot el material que va recopilar Jordi Busquets. La primera sorpresa va ser coincidir amb les simpàtiques germanes Clara i Isabel Deniel, que havien pujat a passar un parell de dies. La resta de sorpreses van sumar 84 imatges de documents i fotografies que vaig captar amb la meva càmera. Podria escriure moltes coses, però la novetat més suggerent per a mi va ser conèixer la publicació "Pluma y Lápiz", del 1893, editada sota la firma dels germans Busquets, tal com reflecteix la portada que reprodueixo. Era una publicació setmanal de caire cultural en la que destacaven les il.lustracions modernistes en gran format.
Per les primeres informacions que he recollit, sembla que la publicació només va durar uns mesos del mateix 1893. A partir de 1900 torna a aparèixer, però l'empresa editora ja és una altra. Sembla, doncs, un primer intent editorial que, si fos responsabilitat de Manuel Busquets George, l'hauria emprès amb 21 anys. És coherent amb el fet que 9 anys més tard va tenir la iniciativa de fer un suplement setmanal il.lustrat del diari El Diluvio, propietat del seu cunyat, Manuel Lasarte Aran.
Davant els nostres ulls es va dibuixant una personalitat periodística interessada en connectar amb el públic a través de la imatge, una opció ideal quan es tracta d'arribar a audiències més grans.