dissabte, 7 de setembre de 2013

Les eleccions de 1931, van ser plebiscitàries?

Últimament es parla molt d'eleccions plebiscitàries i hi ha hagut qui ha agafat com exemple les eleccions de 1931 citant la portada de l'Heraldo de Madrid del 13 d'abril, en la que es parla obertament de plebiscit a favor de la República.
Les eleccions les havia convocat el govern presidit per Juan Bautista Aznar sota el regnat d'Alfons XIII i estaven destinades a escollir els ajuntaments de tota Espanya, eren eleccions municipals.
L'estiu de 1930 es va constituir a Sant Sebastià el Comitè Republicà, format per personalitats com Manuel Azaña, Niceto Alcalá Zamora, Miguel Maura o Alejandro Lerroux, de tendències polítiques ben variades.
En les setmanes prèvies a les eleccions d'abril, el Comitè Republicà va manifestar que consideraria les eleccions municipals com un plebiscit a favor de la República. L'Heraldo de Madrid es va fer ressò d'aquestes consideracions i va publicar articles com el de Juan Sánchez Rivera titulat "Lo que será la República" el 9 d'abril de 1931.
Les eleccions es van celebrar el diumenge 12 d'abril. Els col.legis electorals van tancar a les 5 de la tarda i al vespre es van començar a conèixer resultats locals, que indicaven una victòria republicana a les grans ciutats. Les primeres informacions oficials més completes no van arribar fins el matí del dilluns 13 d'abril, alhora que es publicava un sol diari, l'oficialista Hoja del Lunes, que racanejava amb la victòria republicana.
Al migdia, el Comitè Republicà va emetre un comunicat en el que proclamava que la victòria de les candidatures republicano socialistes a les grans ciutats espanyoles tenien el valor d'un plebiscit contra la monarquia i a favor de la República. Heraldo de Madrid era el principal diari de tarda de la capital i va reproduir la nota en la seva última pàgina, mentre que a la portada es feia una crònica del dia de les eleccions amb la ideal del plebiscit en el titular principal.
Una multitud de simpatitzants republicans es van congregar davant dels tallers del diari per aconseguir un exemplar històric. La gent es va anar escalfant i van sortir en manifestació. Van arribar a la Puerta del Sol i després van anar a la Castellana, on hi havia la Presidència del govern, doncs un rumor deia que hi havia anat Alcalá Zamora, president del Comitè Republicà. Els va rebre la Guardia Civil, que va disparar fent diversos ferits. Un d'ells va morir al cap d'unes hores a l'hospital. La noticia de la manifestació de Madrid es va estendre per la resta d'Espanya i al dia següent, 14 d'abril, es proclamava la República a Eibar, València i Barcelona, entre altres ciutats.
Però el traspàs d'un règim a un altre es va fer en un despatx privat, el del doctor Marañón, on es va reunir al migdia Alcalá Zamora i el conde de Romanones, ministre d'Estat del govern Aznar. Allà, Alcalá Zamora va donar l'ultimàtim perquè el rei abandonés el país abans de la posta de sol. Així ho va transmetre Romanones i, poc després, Alfons XIII sortia cap a Cartagena, on s'embarcaria rumb a l'exili.Un periodista de l'Heraldo, Gerardo Ribas, va aconseguir entrar al pis del doctor Marañón per l'escala de servei i va poder fer una crònica dels fets en primera línia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada