La importància d'Antonio Sacristán

Acabo de llegir els documents que m'ha enviat des de Mèxic Emilio Sacristán, nét de l'administrador de la Sociedad Editora Universal. El senyor Sacristán apareix en la fotografia al fons de la taula, amb barba, al costat de Manuel Busquets, en un dinar amb agents de publicitat. Tots dos formaven el motor de l'empresa fent relacions amb els publicistes com en aquest cas i portant els comptes de forma tan professional que els diaris del grup es van distingir per la seva solvència econòmica enfront de la resta de grups, que vivien en continus alts i baixos. Però la importància d'Antonio Sacristán no m'havia quedat prou clara fins que he llegit els documents que esmentava abans. Entre ells hi ha una sinopsi històrica dels diaris en la que Sacristán explica la seva entrada a El Liberal l'any 1892 com a administratiu i la sintonia que va establir amb un diari que defensava idees democràtiques i de progrés que el van portar a rebutjar la guerra de Cuba, cosa que els va aïllar de les èlits polítiques i econòmiques. Més tard, El Liberal va estar al costat dels aliats en la I Guerra Mundial, defensant la democràcia i la llibertat enfront tota la dreta espanyola, que donava suport als alemanys. Llavors ja s'havia format la Sociedad Editorial de España i tenia Miguel Moya com a líder periodístic del grup i, de fet, de la professió, doncs va fundar la Asociación de la Prensa de Madrid i en va ser president durant vint anys. La mort de Moya va ser el que va precipitar la recerca de nous socis i va ser Sacristán qui va picar la porta dels germans Busquets, que van dir sí i es van llançar a una aventura apassionant. Gràcies a aquests documents he vist la firma del meu besavi, Gaspar Busquets, i la de la meva àvia, Maria Busquets Romacho, com accionistes de la societat. Hi ha moltes informacions novedoses que em disposo a incorporar al manuscrit que ja tinc enllestit i que sens dubte li donaran un plus de riquesa informativa que els lectors agraïran.