Els exilis dels Busquets

La guerra civil va impulsar a l'exili part de la familia Busquets. En Manuel Busquets George es va estar a França fins que es va acabar el procés de responsabilitats polítiques que tenia pendent amb una resolució molt més benigna que la inicialment plantejada pel fiscal. Dos dels fills de Manuel, l'Enric i en Manuel Busquets Salomó, van decidir emprendre una nova vida a Mèxic i Colòmbia respectivament, on no haurien de patir la persecució per ser fills d'un destacat empresari republicà i podrien obrir-se camí. La Flora Busquets Estívalez és filla de l'Enric Busquets Salomó i l'entrevista el seu fill, Luis Aquino Busquets, també periodista. Val molt la pena el seu relat. També deu ser molt interessant el llibre de la Valerie Sandreuter de Busquets, la companya de l'Enric, de nacionalitat suïssa i parla alemanya. No llegeixo alemany, però he traduit algunes parts amb l'ajuda de Google i us puc dir que es titula "Dos anys a la selva mexicana", i que és una versió literària d'una col.laboració radiofònica que la Valerie va fer a una ràdio de Basilea l'any 1957.
. En el primer capítol explica com es van instal.lar a Oaxaca i es van dedicar inicialment al conrreu del cafè en un indret que els va semblar realment verge. 

En Manuel Busquets Salomó, quan va arribar a Colòmbia, va començar a treballar per la Tropical Oil, la filial de l'Standard Oil al país. Va fer de comptable inicialment i va anar pujant en el departament de vendes. Més endavant es va dedicar a tasques d'edició i publicitat. Una germana de tots dos, la Conxa Busquets Salomó, vivia a Nova York casada amb en Robert Bowie, un anglès que també treballava per l'Standard Oil. 

 

En aquesta fotografia apareixen tots quatre a Nova York el 1954. Un altre parent que es trobava a l'exili i que es relacionava amb els Busquets de Colòmbia era en Pep Canudas Busquets, el peoner de l'aviació catalana, que va posar en funcionament un aeròdrom al Prat de Llobregat i va ser director general d'aviació de la Generalitat republicana. En canudas va treballar després de la guerra per l'OACI, l'organització internacional de l'aviació d'aleshores, i va retirar-se després a Suïssa. 

Aquestes informacions me les han facilitat en Luís Aquino Busquets, de Mèxic, i en Carles Busquets Emiliani, de Colòmbia, als quals estic molt agraït.