Va ser el director que els germans Busquets van nomenar a l'Heraldo de Madrid l'any 1927. Era tot un professional format a Barcelona, a les redaccions del Papitu i La Publicidad. La seva ploma esmolada no en tenia prou amb el periodisme i havia cultivat l'humor amb obres de teatre musicals als locals del paral.lel de Barcelona.
Les seves conviccions polítiques eren clarament democràtiques. A La Publicidad va mantenir un clar suport als aliats durant la I Guerra Mundial, en contraposició a la germanofília dels conservadors catalans. A la direcció de l'Heraldo es va destacar en la seva crítica a la dictadura de Primo de Rivera i va fer campanya a favor de la República. Tant s'el va arribar a identificar amb aquesta idea que el dia que es va proclamar -14 d'abril del 1931- als carrers de Madrid hi havia qui cridava "Viva la República" i qui deia "Viva Fontdevila".
Aquells anys van ser de gran creixement de circulació del diari, va arribar a fregar del líder conservador i monàrquic, l'ABC. Va redissenyar el diari i va construir una redacció de gent competent, com l'andalús manuel Chaves Nogales, que va fer de cap de redacció i va deixar reportatges memorables, entre els quals la sèrie de la volta a Europa en avió. César González Ruano també va treballar en aquesta redacció i va agafar-hi nom suficient per saltar a l'ABC i a la crítica de la República.
Fontdevila va arribar a ser tan emblemàtic que l'exèrcit de Franco va afusellar el seu fill només pel fet de ser-ho, a Màlaga el 1937. Fontdevila era a París en aquell moment i va patir un trasbals arran del crim. De França a l'Argentina, on va dirigir El Sol i Crítica, mentre publicava també a la revista Catalunya. Allà va morir el 1957 enyorant el seu Granollers nadiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada