Vaig parlar amb Pujolà fa unes setmanes a Vilassar de Mar després de resoldre el trencaclosques dels cognoms joganers. Veureu que li vaig demanar per l'experiència del seu pare com a periodista, cap de redacció a El Diluvio fins la fi de la guerra i del diari.
Però en Pujulà era un home polifacètic, curiós de mena, entenia d'art, de ciència i de llengües. Va ser un dels introductors de l'esperanto a Catalunya, de la mà del propi doctor Zamenhof, el seu creador.
Per l'entrevista li vaig demanar posar al seu costat el retrat que li va fer Pablo Picasso, un dels artistes que feqüentava en la seva afecció per les arts plàstiques. Com a escriptor va fer una notable carrera. Homes artificials es va publicar ara fa cent anys i es considera la primera obra de ciència ficció escrita originalment en català. En el repòs de la trinxera narra experiències viscudes pel propi Pujulà com a soldat a l'exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. L'autor tenia nacionalitat francesa i havia passat part de la seva infantesa a Cuba. Vet aquí perquè tenia una visió internacionalista del món, que no l'impedia conrrear la llengua catalana amb voluntat i encert. A Homes artificials diu del català que és una llengua palimpsèstica que sols saben llegir mitja dotzena d'iniciats, dels quals solament tres compren llibres, que deixen als altres tres.
En Frederic Pujolà ha aconseguit reeditar aquests dos llibres els últims anys, però n'hi ha molts altres que es troben a biblioteques i llibreries de vell, com ara un vocabulari català-esperanto, un perfil de Pi i Margall i algunes obres dramàtiques. Fill de Palamós, li va dedicar una obra, Palamosines, actualment introbable. A més, hi ha el fons inèdit que Pujolà va dipositar a la Biblioteca de Catalunya i que qualsevol interessat pot consultar amb molta facilitat.
