diumenge, 13 de novembre de 2011

El Diluvio, vist des de Cuba

Jaume Claramunt va ser el director de El Diluvio durant gairebé vint anys. Havia nascut a Cuba fill de catalans i allà va anar quan va acabar la guerra amb la derrota del bàndol republicà en què ell es situava.
Mentre va treballar com a director del diari va publicar un únic llibre, un recull d'articles dedicats a Alejandro Lerroux, El peor enemigo de la República. L'any de publicació és el 1934, quan Lerroux presidia el govern i maldava per incorporar-hi ministres de la CEDA, el grup polític dretà que havia guanyat les eleccions. El president de la República, Alcalá Zamora, feia equilibris amb la interlocució política per evitar que les forces republicanes d'esquerra es llancessin a una mobilització contra el govern si incorporava massa elements de dreta, com va acabar passant el mes d'octubre. En aquest context es va publicar el llibre de Claramunt que, segons ell mateix, va ser un èxit a llibreries i quioscos fins que en Lerroux el va fer retirar. De fet, la portada d'aquest exemplar que he trobat en un llibreter de vell diu que és la tercera edició, o sigui que en Claramunt te raó.
Un cop va ser a Cuba, el director de El Diluvio va rememorar les seves experiències a la ràdio amb una secció que es va anomenar Memorias de un viejo periodista. Ara he tingut la sort de recuperar bona part d'aquestes intervencions manuscrites, que es guarden a l'arxiu nacional de Cuba.
Són molts papers i farà falta temps per analitzar-ho tot, però ja comencen a sortir pepites d'or, com les comunicacions dedicades a Lluís Companys. Claramunt i Companys es coneixien força. Abans de ser president, Companys va escriure sovint a les pàgines de El Diluvio i compartia la seva línia política republicana i federalista. Diu Claramunt que, quan va morir Francesc Macià al Nadal de 1933, ell va escriure un article al diari suggerint el nom de Companys com a successor. Després d'alguns dubtes li va dir al propi Companys que publicaria l'article i el líder republicà s'hi va oposar en un primer moment. Amb la conversa va constatar la determinació de Claramunt i va acabar acceptant la publicació d'un article que va ser determinant en el seu futur i en el de Catalunya.