Ràdio contra telègraf el 1931

Al migdia del 14 d'abril del 1931, Lluís Companys i Francesc Macià havien proclamat la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. En un primer moment, hi havia poc més d'una desena de persones a la plaça de sant Jaume, que van quedar atònites davant la gosadia de Companys i uns pocs acompanyants. Després va funcionar el boca orella i la plaça es va omplir fins que poc abans de les 2 del migdia era una olla. Amb el grup hi havia el periodista Adrià Vilalta, redactor de El Diluvio, que es va oferir per anar a explicar la noticia per Ràdio Barcelona. Companys va ordenar que li posessin un automòbil a disposició per arribar-hi tant aviat com fos possible.
Capa les tres de la tarda, al Palacio de Comunicaciones de Madrid es rebia la noticia de la proclamació republicana a Barcelona. Pedro Llabrés era un dels telegrafistes que van reaccionar mostrant saques de correus  color vermell per les finestres fins que van aconseguir una bandera republicana i la van hissar a la façana del palau. Va ser el senyal que a Madrid es va interpretar com el primer signe oficial de l'arribada de la República. El que no sabem és quina informació va arribar abans, si la del relat de Vilalta per la ràdio o el cable d'agència que van rebre els telegrafistes de Madrid.
Pedro Llabrés va explicar la seva feta en una carta al director de Heraldo de Madrid uns dies després, una carta que el diari va destacar pel simbolisme que havia adquirit el 14 d'abril la bandera a la façana de la plaça de la Cibeles. Més tard, Llabrés va ser conegut com a compositor de sarsueles, activitat en la que va tenir una trajectòria notable.
L'Adrià Vilalta va tenir diversos càrrecs als governs de la Generalitat republicana i, en acabar la guerra, va anar a l'exili mexicà, on va reprendre el periodisme. Al diari Excelsior del DF va fer una important contribució desenvolupant el periodisme econòmic. Els seus germans, Emilià i Antoni Vilalta Vidal també van viure i treballar a Mèxic després de la guerra.