El nét de Joan Busquets és extraordinàriament jove, 27 anys, perquè el seu pare el va engendrar amb una segona parella quan ja estava en la seixantena. La seva neboda, curiosament, és uns quants anys més gran que el seu tiet. A Huéscar va passar en Sergio pare els seus últims anys i avui hem regirat els seus papers a la recerca de documents que fossin valuosos per reconstruir la seva història i la dels Busquets. El resultat no ha estat gaire brillant, algunes cartes intercanviades amb Guillermo Busquets Lemmonier, l'advocat que va portar les demandes durant 40 anys, fotografies i retalls de diaris. En Sergio tampoc recorda massa coses del que li va explicar el seu pare. Una informació, però, m'ha sorprès: la filiació obertament franquista de Sergio Busquets pare, que va lluitar a la guerra amb els nacionals després d'uns primers temps en el costat republicà. Diu el seu fill que va viure una experiència traumàtica amb un assalt a una església dels que sovintejaven en aquells desgraciats temps i que això l'hauria marcat fins el punt de canviar de bàndol. Al mateix temps que això passava, el seu pare era exilat a Biarritz. Quan la guerra va acabar, va ser sotmès a un procés de responsabilitats polítiques en què es va jutjar els dos germans, Manuel i Joan, i que va comptar amb el testimoni de dues filles i recargolades argumentacions de l'advocat defensor, però en cap moment va aparèixer Sergio Busquets i el seu paper a la guerra.
El franquisme de Sergio va continuar viu tota la seva vida, una foto del dictador sortia avui en una de les carpetes de documents, que he tancat molt de pressa...En altres fotografies apareix amb amics seus de la Guàrdia Civil i vestit d'uniforme de coronel de la Creu Roja militaritzada d'aquells temps. Però aquest franquisme no el retenia de participar en les gestions per recuperar el patrimoni incautat a la Societat Editora Universal. La pela és la pela.
